Testa de Bacus Jove
Testa de Bacus jove (efeb), amb corona de pàmpols i gotims
C. s. II dC
Pedra calcària, marbre de Chemtou (Tunísia), trepant manual d’arc
15 x 10 cm
Procedència: excavació al c. Barcelona (Granollers, 2005)
Núm. Inv. 12616 (en dipòsit de la DGPC de la Generalitat de Catalunya)
Descripció
Testa de Bacus jove (efeb), d'uns 15 x 10 cm, amb corona de pàmpols i gotims, treballada amb trepant manual d’arc que devia formar part d’un element escultòric decoratiu segurament d’una taula del mobiliari de luxe, i a la moda, d’una casa, a la qual estava adossada per la part posterior, atès que és plana i treballada a punxó.
Està fet amb pedra calcària, anomenada “marbre de Chemtou” o giallo antico, de molt bona qualitat, procedent d’una de les pedreres més preuades a l’antiguitat, situada a l’occident de Tunísia, i que era conegut com marmor numídicum. Les peces d’aquest marbre es fabricaven seriades segurament en un taller al costat de la mateixa pedrera i exportades a tot el Mediterrani directament des de la zona africana o per comerç via Roma.
Per context arqueològic i per estil escultòric es pot datar cap a la meitat del segle II dC i són habituals en les àrees més riques de l’imperi romà, sobretot a la Bètica, si bé també n’hi a Catalunya, concretament a Tàrraco i a Can Fatjó de Rubí.
Presenta cabells enrinxolats, amb quatre fileres en la part posterior del crani i dues a la part del front i a ambdós costats de la barba; pàmpols i un gra de raïm gairebé sencer en un dels costats del cap – a l’altre ha desaparegut –, els orificis nasals, les parpelles i els lacrimals d’uns ulls, que hi manquen, però que haurien estat negres i brillants
Tota la decoració estava dissenyada a partir d’un eix de simetria central, com es pot observar amb els dos forats del cap que servien com una tècnica adotzenada per fer l’efecte o d’arrodoniment de les fulles dels pàmpols. Com a fet excepcional, cal remarcar que s’observen restes d’acoloriment vermell als llavis i a la punta del nas
Procedència
Aquest magnífic cap de marbre groguenc que representa el déu del vi Bacus, fou trobat a finals d’octubre de 2005 durant la darrera campanya d’excavacions arqueològiques de l’empresa Estrats, SL, en el solar que havia ocupat l’antiga fàbrica de gel Solà del carrer de Barcelona de Granollers. L’escultura s'hauria llençat a l'indret on s'ha trobat, segurament utilitzat com a abocador, perquè aquesta zona no correspon a cap nucli residencial de l'època.
Petita nota de mitologia clàssica
Bacus és el darrer dels déus que s’incorpora al grup dels Olímpics, ja en època recent. És fill de Zeus i una mortal, Sémele, filla del rei Cadmo de Tebes. Zeus se li aparegué amb tots els seus atributs i la jove va morir fulminada pel llamp. El déu agafà el fetus que ella estava engendrant i se’l va incorporar a la cuixa fins que va néixer. Hermes portà el nen a Silè per tal que el criés, allunyat de la còlera d'Hera (esposa de Zeus).
Bacus és el déu de la vinya, de l’orgia, de l’èxtasi, de la tragèdia i de la dansa, protector del teatre i amant de la pau; era també el déu de la creativitat. Els seus atributs són fàcils de reconèixer: coronat amb heura i fulles de parra, agitant amb la seva mà tirs –bastons plens de grops (símbol del cep). El seu culte prové d’Àsia i conquereix Grècia. Va acompanyat d’un gran seguici compost per sàtirs i bacants o menades mentre que les dones que l’acompanyen entren en èxtasi. El seu carro està tirat per panteres.
Lectura convidada per Josep Muntalt
El Museu convida a persones vinculades a l'art i a la cultura perquè triïn una obra i elaborin, des de diferents llenguatges, una lectura personal.