Ventall de pericó

El ventall del Museu de Granollers és de tipus pericó, com s’anomenen els de grans dimensions i d’ampli vol, és a dir, amb una obertura de 180º. Les parts principals d’un ventall plegable són el barnillatge i el país. El ventall del museu té un barnillatge format per 16 barnilles que imiten el carei, incloses les dues mestres: la principal que és la que obre el ventall i la secundària que el tanca. La mestra principal presenta a la part superior quatre petits forats on, segurament, en origen, hi havia incrustat un petit mirall. El barnillatge té dues parts: la font, que en aquest cas presenta barnilles llises però que sovint s’ornamenta amb gravats, incrustacions, daurats i policromats; i la guia que és la part de la barnilla més estreta i fina que queda coberta pel país. Altres parts són l’anomenat cap o mànec, que és el lloc on es col·loca l’anella o cinta per penjar el ventall. I la clau, un filferro gruixut que uneix les barnilles i que, normalment, es remata en els dos extrems, amb la virola o el piu. El país és el sector anular i pot ser de vitel·la, paper, gasa, etc. i anar decorat amb pintures, gravats o brodats. El ventall del museu presenta un gran país doble, de paper, amb un únic motiu pintat a mà amb la tècnica del guaix.

El tema representat és una escena costumista d’afers amorosos, un tema frívol i galant, amb un seguit de personatges vestits a la manera goyesca. El vestit de la dona es caracteritza per un cosset ajustat de teixits rics, molt escotat, mànigues de fanal, i faldilla amb vol des de la cintura amb mocador com a faixa o mandil. El pentinat és un monyo recollit amb una petita ret o coronat amb un clavell que sustenta un mocador estampat que cobreix el cap i les espatlles. El vestit de l’home està format per camisa i armilla blanca, i mocador al coll. Per sobre el jaqué amb brodats molt elaborats de motius florals. El pantaló és ajustat i arriba fins a sota el genolls i deixa veure les mitges també blanques. I com a pentinat, alguns duen perruques blanques, altres ret com les senyores i encara alguns duen barrets a l’estil napoleònic.

Tots els personatges, músics i parelles, es situen en un jardí idíl·lic on l’artista mostra el seu virtuosisme amb una descripció minuciosa dels elements vegetals. Les figures estan situades en quatre grups per aconseguir mobilitat i dinamisme en la composició, que queda emmarcada per una línia daurada a manera de fris, que continua en l’anvers del ventall i dibuixa una petita sanefa.

Procedència

El Museu de Granollers conserva una petita col·lecció de 36 ventalls, la majoria dels quals són dels segles XVIII i XIX i de procedència desconeguda. El ventall que presentem, però, presenta una signatura: H.Bach.Madrid que correspondria o bé al taller o bé al pintor que va decorar-lo. Tot i no tenir més notícies sobre l’autoria, cal situar la producció en un taller de Madrid, un dels centres més actius al segle XVIII i a on es van acabar traslladant molts artesans i artistes procedents d’altres centres productors estrangers.