Verònica Aguilera

Verònica Aguilera (Barcelona, 1976) ha viscut a Mataró i a Frankfurt. L’any 1999 va rebre el primer premi de la quarta edició del Concurs d’Escultura de Granollers amb aquesta obra que podem considerar opera prima presentada quan l’artista tenia vint-i-dos anys.

Aquesta peça d’escuma parla. Parla de trobar-se enmig de l’infinit i sentir-se suspès, de cridar i no ser escoltat i, en canvi, dir “aquí sóc jo”. És una recerca de la persona com a objecte: confrontar-se amb aquests espais per trobar-se un mateix. Verònica Aguilera

L’artista reflexiona, i ens convida a fer-ho també a nosaltres, des d’una ambigüitat prou oberta, al voltant de qüestions com la soledat i les relacions de l’ésser humà amb el context, amb les limitacions i alhora amb les possibilitats  que troba o bé que és capaç de crear. Així podem sentir simultàniament la petitesa i la fragilitat de la figura humana i les enormes esperances que se li ofereixen des d’un fons tou i blanc, acollidor, que esmorteeix la caiguda i que podem trobar en la seva producció artística immediata.

En obres posteriors Verònica Aguilera ha seguit aprofundint en l’interès per superar d’alguna manera les insuficiències pròpies de l’ésser humà. Aquest és el sentit d’obres com Vendaje (2001) i de la sèrie Prothese (2001), on l’artista ha realitzat un embolcall o una mena d’embenatges que han d’actuar sobre el subjecte amb una funció de protecció i d’alleujament, com si es tractessin de pròtesis [...]. Miquel Bardagil, "Crònica breu (Premi d’Escultura de Granollers)", Escultures. Ajuntament de Granollers, 2000.

Bibliografia

• Escultures, Ajuntament de Granollers, 2000.