Vicent Albarranch

Vicent Albarranch Blasco va néixer l’any 1898 a Elx en un barri popular on la llengua materna era el català. El seu pare era un conegut pirotècnic i ell va passar la infantesa envoltat d’un paisatge de gran bellesa, de cases baixes amb terrat de teula, al costat dels vessants abruptes de la rambla del riu Vinalopó, entre matolls i horts de palmeres que ell pintaria sovint i sempre va recordar. Després d’uns anys d’estudi, l’any 1915 s’apunta a la Legió com a voluntari i al Marroc hi va romandre quatre anys. Aquí comença el seu interès en el dibuix i aprofita per estudiar l’àrab, fent eventualment de traductor. Quan torna cap a Elx l’any 1920 col·labora amb el setmanari El Cervantino.

L’any 1921 arriba a Granollers i comencen les seves col·laboracions literàries en mitjans locals, La Gralla i Il·lustració Vallesana, on publica caricatures, a més d’anar exercint oficis diversos, fins arribar a una estabilitat econòmica amb un treball fix en el Registre de la Propietat. L’any 1925 es casa amb Isabel Planxart, primera defensora de la seva vàlua com a pintor. Són els anys que descobreix el camp granollerí i incorpora aquest paisatge en els seus grans temes. L’any 1927 participa al Casino de Granollers en una exposició col·lectiva de pintura i dibuix. La generació d’artistes joves que s’hi presenten amb ell són: Joan Cuch, Pere Iglésias, Josep Escobar i Francesc Serra. Tots ells representen, juntament amb Antoni Cumella, a partir dels anys 30, quan comencen a exposar, la plàstica contemporània de la ciutat. També són els anys que entre els amics comparteixen tertúlies artístiques durant les quals neix la idea de crear un museu a Granollers. Els promotors, entre d’altres, van ser pintors com Planas Doria, Iglésias, Brugarolas, el músic J.M. Ruera, i el fotògraf J. Bosch. Albarranch va ser l’iniciador i el gestor en les negociacions davant de l’Ajuntament. En un primer moment el Museu es va crear a partir de la donació d’obra de tots ells i s’inaugurà oficialment l’any 1932.

Ell continua el seu recorregut com a pintor autodidacte, madurant com a paisatgista. Solia pintar els voltants de Granollers, sovint acompanyat del seu amic Bonaventura Puig i Perucho, i es presenta de manera regular a les exposicions de Madrid, València i Barcelona, rep diversos premis i li arriba el reconeixement. El seu estudi esdevé un espai per on transiten també diversos alumnes mentre ell exerceix de mestre molt ben reconegut.

Durant l’esclat de la Guerra Civil està comissionat oficialment per la Junta de Salvaguarda de la Generalitat per fer la recerca d’obres d’art i recuperar patrimoni que es pugui malmetre durant els combats. Busca tant pintures de particulars com obres a les esglésies, per a la seva protecció i salvaguarda, que diposita provisionalment al Museu (antiga presó de la ciutat). Paradoxalment, aquests fets el van dur al cap de poc a la presó per ordre del règim franquista, on va morir l’any 1940 a causa de la tuberculosi.

La seva obra pictòrica està influenciada per Joaquim Mir i Sorolla i es caracteritza per una pinzellada força empastada i marcada i sempre molt espontània; de colors vius, de tons verds, vermells i blaus. Tot i que la clau del seu estil està en una gamma cromàtica molt reduïda entre el groc-carbassa-taronja, aportant una gran lluminositat als paisatges.

Així és en el cas d’aquesta obra que forma part de la Col·lecció del Museu de Granollers, Diumenge de Rams, datat l’any 1935, tot i que el tema s’allunya dels seus escenaris naturals habituals per esdevenir una escena costumista, amb una vocació més realista i popular. Aconsegueix una vegada més, com en totes les seves obres, crear una atmosfera familiar, de proximitat, gràcies a la llum càlida que embolcalla la pintura. El quadre ens convida a imaginar-nos on és ell, el pintor, on té sostingut el seu llenç, per arribar a posicionar-se tan amunt, tot contemplant l’esplèndida façana gòtica de l’Església de Sant Esteve, exempta de qualsevol senyal premonitori que anunciï la seva imminent crema i destrucció, víctima dels desastres de la Guerra Civil, que ell mateix plasma en la seva pintura de l’any 1937 Destrucció de l’Església Parroquial de Granollers.