Arqueologia d'un inventari. Vida i política dels objectes de la Salvaguarda a Granollers. 1936- 2021

Un museu se singularitza per les col·leccions del fons que mostra a les seves sales, però també per aquelles obres que són als seus dipòsits. Ara bé, que hi hagi obres que no són visibles, no vol dir que no siguin interessants. Pot voler dir que estan en procés de restauració, que són tan fràgils que no es poden mostrar, que la seva exposició a les sales distrauria el discurs museogràfic que justifica la presència de les altres, que acaben d’entrar al museu i s’estan catalogant, etc. Tanmateix, si són molt variades les raons per les quals hi ha obres que dormen als dipòsits d’un museu, també n’hi ha d’altres per les quals les voldríem veure. Però no tots ho podem fer; només un professional, un estudiós, un investigador o, fins i tot, un artista.

La curiositat, però també el desig d’acostar-se a la manera en què observa, analitza o es deixa afectar l’artista, són alguns dels motius que hi ha al darrere d’«Obres els dipòsits», un projecte curatorial, produït per la Xarxa Transversal l’any 2020, consistent a convidar deu artistes de diferents disciplines a entrar als dipòsits dels museus dels deu municipis de la Xarxa amb el propòsit de crear una obra nova, inèdita i original, tot estirant el fil d’allò que els cridés més l’atenció en el decurs d’una primera visita als dipòsits, d’allò que més els colpís en relació amb les seves línies d’investigació artístiques.

«Arqueologia d’un inventari. Vida i política dels objectes de la salvaguarda a Granollers 1936–2021» és el títol del projecte que va concebre Ignasi Prat en el marc d’aquella proposta coral. Es tracta d’una recerca de més d’un any de duració que, per bé que ja ens en va fer cinc cèntims en una conferència que va impartir en aquest museu l’octubre de 2020, és ara que es desplega del tot per poder-ne observar els resultats.

Fruit de l’interès de Prat per la memòria històrica de la Guerra Civil, l’impacte de la dictadura i, en general, les estratègies de visibilització de les estructures del poder, principalment polític, el fil que va estirar l’artista per arribar on ara som va ser quelcom molt present en bona part dels museus amb els quals es va treballar: la salvaguarda. És a dir, la tasca de salvament i ordenació del patrimoni que, amb el lideratge de personalitats sensibles al llegat històric i cultural del país, va emprendre la Generalitat arran de l’explosió de violència revolucionària que es produí a Catalunya amb l’arribada del feixisme i el cop d’estat, l’any 1936.

Tot partint de la informació que el museu oferí a l’artista, que procedia principalment dels registres d’entrada i sortida dels béns i obres salvaguardats, així com de l’inventari fotogràfic d’un llegat dipositat en diferents edificis de la ciutat per problemes d’espai, Prat es va capbussar en els dipòsits del Museu de Granollers per tal d’identificar, estudiar i fotografiar aquells objectes que encara hi romanen. Durant tot aquest procés, va comptar amb l’ajut dels responsables del museu per tal de contrastar una informació que, pel fet d’haver estat generada en el marc d’una guerra, sovint no era prou curosa com caldria.

Un cop identificats 56 objectes dels que encara haurien de ser al museu, després que se n’haguessin retornat 4.186 dels 7.872 enregistrats per la Junta de Salvaguarda en el seu moment, Prat ha decidit mostrar-los en públic, prioritzant el seu valor documental per damunt de l’artístic. Una decisió que, alhora que permet veure què roman al museu de tota aquella operació que representà l’origen de moltes de les col·leccions avui presents als nostres museus, és també un homenatge a aquelles institucions i persones que, durant la guerra, van treballar per la salvació del patrimoni històric i artístic del país.

Frederic Montornés