El creixement del bosc
Una exposició de pintures de Martina Manyà creades per al projecte TerraTecaTraca, al Centre d'Art i Natura de Farrera, que acompanyen una exposició sobre l'evolució de la dieta animal des dels temps íbers fins els romans.
Aquesta sèrie de pintures van ser creades per al projecte TerraTecaTraca, al Centre d'Art i Natura de Farrera (Pallars Sobirà, Lleida), durant part de l'estiu i la tardor de 2021.
El projecte pretén establir un diàleg entre artistes, investigadors i agents rurals per considerar la sobirania alimentària i l'impacte de l'actual crisi sistèmica en la producció, distribució i accés als aliments. La feina s’ha desenvolupat conjuntament amb Ariadna Nieto Espinet i Sílvia Valenzuela Lamas, ambdues arqueòlogues i investigadores del CSIC, i amb Ramon Cornellana de Casa Besolí, l'últim pastor transhumant de Farrera i Martina Manyà com a artista visual. Junts han estat reflexionant sobre el passat, el present i el futur de la xisqueta local i la ramaderia extensiva de bestiar a les zones de muntanya, identificant els problemes, reptes i contradiccions que hi ha actualment.
Una de les coses que més em va impactar és com l'evolució del país està influenciada per la ramaderia, o en aquest cas, per la seva absència. El nombre d'animals que pasturen a la muntanya ha disminuït molt en els darrers anys, fent que el bosc guanyés terreny i desapareguessin prats i pastures. Això té un efecte sobre la biodiversitat, així com augmenta el risc d'incendis. Aquesta sèrie de quadres vol reflectir tant els canvis del paisatge com el creixement ràpid dels bosc que substitueix les pastures. El projecte es va presentar el novembre de 2021 a la galeria Atelier Güell (Barcelona).
L'exposició també compta amb una mostra d'ossos que ens explica l'evolució de Granollers a través dels animals. Els animals domèstics reflecteixen les societats humanes, les nostres decisions.
Què produïm? Què mengem? Quina mida tenen els animals? Tot reflecteix el nostre sistema econòmico-social: la disponibilitat d'aliments pels animals, les nostres possibilitats de connexió amb altres territoris, les nostres tradicions.
Les restes de fauna del jaciment ibèric del Puig del Castell (Cànoves i Samalús, segles VI-I aC) i de la Plaça de l'Església de Granollers reflecteixen la dieta i la ramaderia d'un món canviant. La dieta càrnia dels ibers del Puig del Castell estava centrada en les ovelles, i els animals eren de mida petita, reflex d'un sistema molt depenent del territori més immediat i amb una elevada pressió sobre les pastures. La dieta de la vil·la romana de Granollers era més variada, amb més porcs i bous, animals més grans, i més aportacions d'animals marins, testimoni de les connexions amb la costa. Avui en dia tenim un gran consum de porc i pollastre, i vedelles de gran format, reflex de la importació de tones de soja i farines per pinso animal. Com canviarà en el futur? La història de Granollers a través dels seus animals continua... Cadascun de nosaltres hi contribuïm amb la nostra vida i les nostres decisions.
La mida dels animals... què reflecteix?
Animals grans, animals petits... què convé més? Els animals grans donen més rendiment per cap (més carn, més força de treball, pells més grans...) però també mengen més i han de beure més aigua per mantenir l'equilibri metabòlic.
La mida dels animals reflecteix el sistema polític-econòmic: en sistemes més autàrquics i entitats polítiques d'abast territorial reduït, la mida sol ser més petita per l'adaptació a la disponibilitat local de pastures. En sistemes econòmics més grans i integrats, la mida sol ser més gran per l'especialització de la producció, l'abastiment pels mercats urbans i el comerç de llarga distància de cereals i llegums per farratge, que permet superar els límits de producció locals. Però tot té un límit...
L'arqueologia i l'ecologia suggereixen que cal un equilibri entre l'autarquia i la dependència excessiva del comerç a llarga distància: cal mantenir les races locals, les que poden sobreviure amb les pastures locals i, alhora, mantenir la circulació d'animals per evitar l'excessiva consanguinitat i l'excessiu creixement del sotabosc, que és un polvorí en els estius secs de la Mediterrània. Comprant productes de pastura donem suport als productors locals que mantenen l'equilibri dels ecosistemes.