Xerrada d'obertura
Spuren de Francesc Abad: rastre, testimoni i memòria. El viatge (necessari) al passat
Gemma Domènech
Dijous 9 de juny, 19 h, Museu de Granollers
La instal·lació de Francesc Abad, Spuren (1988), ens convida a parlar sobre la figura de Walter Benjamin i el seu pas per Portbou fugint del nazisme. Però també sobre l’exili, la memòria i la necessària recuperació del passat. Ho farem amb una gran especialista sobre la memòria com és Gemma Domènech.
Gemma Domènech és doctora en Història de l'Art i investigadora a l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Entre 2019 i 2021 ha estat Directora General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, lloc des del qual va implementar el Pla de Foses de Catalunya, entre d’altres projectes. Actualment és professora associada a la Universitat de Girona i directora de la Càtedra Roses d’Arqueologia i patrimoni arqueològic. Entre els seus temes d’estudi, destaca l’exili i la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil així com l’exili republicà a Mèxic, fent incidència en el cas de les dones, com algunes de les seves publicacions recents recullen.
Intervenció artística
Lurdes R. Basolí i Francele Cocco reinterpreten Francesc Abad. Tres artistes en diàleg
Dues generacions en diàleg. Lurdes R. Basolí i Francele Cocco presentaran la seva proposta artística resultat d’un diàleg formal i conceptual amb l’obra que Francesc Abad va realitzar l’any 1988 i que forma part del fons d’art del Museu de Granollers.
Francesc Abad és un artista conceptual de reconeguda trajectòria. De formació inicialment autodidacta, aviat va deixar la fàbrica on treballava per formar-se a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i al Centre de Documentació Pedagògica de París. En una estada a Nova York l’any 1972, va veure clar que calia deixar la pintura per abraçar el conceptualisme. Des de llavors, una part destacada de les seves propostes, accions i instal·lacions s’ha centrat en la memòria cultural d’Europa i en temes com l’oblit, la barbàrie i la necessitat de la memòria, recuperant intel·lectuals com Walter Benjamin i Ernst Bloch. La seva obra s’ha pogut veure en espais com el MACBA de Barcelona, la Sala Muncunill de Terrassa, el Museu de Granollers, l’ACVIC de Vic o Can Palauet de Mataró, i a ciutats com Berlín, Frankfurt, Gijón, Grenoble, la Haia, Las Palmas, Madrid, Palma de Mallorca, Sant Sebastià i Saragossa.
Lurdes R. Basolí,nascuda a Granollers,és una fotògrafa amb una trajectòria ja consolidada que ha publicat i exposat internacionalment. L’any 2010, un any després d’obtenir la beca FotoPres, es va convertir en la primera fotògrafa del país a guanyar el gran premi Inge Morath de documentalisme atorgat per l’Agència Magnum a fotògrafs menors de 30 anys. Aquesta és la tercera edició que col·labora amb Opera Aperta reinterpretant obres del fons del Museu de Granollers, tancant així una residència de tres anys al museu. Si en les edicions anteriors va treballar a partir d’un cap romà de Bacus i d’un retrat a l’oli pintat per Antoni Cava al segle XIX, aquesta vegada entrarà en diàleg, juntament amb Francele Cocco, amb una instal·lació conceptual de Francesc Abad de l’any 1988.
Francele Cocco és una historiadora i artista visual brasilera. Entre els seus temes d’interès, hi ha el paper de la ideologia, la contrainformació i l’excés d’imatges al món tecnocapitalista. Els seus projectes artístics utilitzen la fotografia, el vídeo, el text i la instal·lació per creuar disciplines com el pensament social, la història i la filosofia de la imatge. Fa quinze anys que treballa en l’àmbit ampliat de la imatge. Va ser productora cultural i directora audiovisual independent, va articular xarxes culturals i va integrar la redacció del diari Le Monde diplomatique al Brasil. Ha exposat les seves obres internacionalment, i recentment ha editat el llibre Fotocalipsis: especulacions sense futur sobre el present de les imatges (2021).
Intervenció musical
Ivette Nadal interpretarà Corrandes d’exili (1947), de Joan Oliver
“Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena...”. Un dels poemes més coneguts de Joan Oliver (Pere Quart) sobre l’exili del 1939 serà interpretat per una de les veus més sòlides del panorama vocal del país.
Ivette Nadal és de Granollers. Cantautora i poeta de trajectòria consolidada, als 20 anys va editar el seu primer àlbum, Guerres dolcíssimes (2008). Amb una veu d’aparent fragilitat però d’una força singular, ha musicat poesia contemporània i els seus propis temes. Ha editat els discs A l’esquena d’un elefant (2010), Mestres i amics (2012), Tornar a mare (2016) i En nom de la ferida (2020), amb Pascal Comelade.La ferida i el dolor, però també la resiliència i la superació, ressonen en les seves propostes musicals i en els seus poemaris, com Arbres, mars, desconcerts (Llibres del Segle, 2017) i Camí privat (Roca Umbert, 2009). Denominada per la crítica “la Patti Smith catalana”, interpretarà per a Opera Aperta un dels temes més significatius de l’exili català.
