Edifici

El projecte d’obra del museu es va encarregar el 1972 als arquitectes Andreu Bosch i Planas (Barcelona, 1943), Josep Maria Botey i Gómez (Granollers, 1943) i Lluís Cuspinera i Font (la Garriga, 1942).

Tots tres ja havien treballat en obres privades a la Garriga i a Granollers i dos anys abans, en un avantprojecte per a la construcció d’un teatre i un museu a Granollers, que no es van arribar a executar. El projecte finalista recupera algunes de les idees ja esbossades en l’anterior projecte, com la circulació interna combinant escales i rampes i, sobretot, un gran mur pantalla com a tancament per a la façana principal. Però el nou projecte, de més de 3.000 m2, incorpora altres solucions innovadores, tant en propostes d’espais com en la tria dels materials, amb una clara preferència per l’ús del formigó i amb un cert brutalisme formal. El projecte definia dos grans blocs: l’un per a ús de serveis complementaris (moll de càrrega, magatzems, oficines i laboratori) i l’altre, de majors dimensions, destinat a l’ús del públic i exposicions, que es dividia en dues àrees: l’espai inferior, amb obertures a peu de carrer i al pati interior, que incloïa la recepció, la sala d’exposicions temporals i la sala d’actes i el bar, a nivell de soterrani; i l’espai superior, on s’ubicaven les tres sales d’exposicions en tres nivells diferents, integrades entre si i comunicades amb rampes perimetrals, en què s’obre una única finestra.

Les referències i les influències entronquen directament amb l’arquitectura racionalista i amb la voluntat de recuperar-la a la Catalunya dels anys 50. Però, sobretot, són fruit de la descoberta de l’arquitectura americana, després d’un viatge a Nova York (1972) per part dels tres arquitectes, on van visitar el Museu Guggenheim (1959), obra de Frank Lloyd Wright, i el Whitney Museum of American Art (1966) de l’arquitecte i interiorista Marcel Breuer.

La construcció de l’edifici del Museu de Granollers es va iniciar el gener del 1974 i les obres es van allargar més de dos anys, fins al març de 1976. El 19 de maig del mateix any s’obria al públic. El tret diferencial de l’edifici va ser la utilització del formigó com a material constructiu. Els pilars i murs de formigó a la vista sostenen l’estructura total de l’edifici i permeten grans espais oberts que s’imbriquen els uns amb els altres, generant balconades i visuals úniques des d’un espai a l’altre. Els forjats van ser fets també amb formigó, encofrat amb cassetons de plàstic recuperables. Aquest cassetonat reticular es va deixar a la vista, generant uns sostres de gran riquesa visual que doten l’edifici d’una imatge innovadora i moderna.

La façana es va dissenyar amb blocs de formigó desigualment disposats que formen una unitat i que s’inclinen fins a la porta d’accés, deixant la resta de la part baixa de la façana oberta per una vidriera que permet veure l’interior.

La planta baixa es va estructurar en dos nivells, oberta parcialment al soterrani i a l’espai d’accés a les plantes superiors. La part posterior de la planta baixa, on hi ha la sala d’exposicions temporals, es va tancar amb una vidriera d’uns 12 metres que dona a una petita terrassa-jardí interior. L’accés a la primera planta es fa per una rampa perimetral que permet la mirada a la sala d’exposicions temporals de la planta baixa.

Els tres pisos estan oberts uns amb els altres inclosos en un sol volum. La interconnexió dels espais dona la sensació d’un espai únic en anar-se reduint progressivament la superfície de les dues plantes superiors.

A la tercera planta també es combina el formigó vist amb una vidriera que dona a una terrassa cega, sense més obertures a l’exterior que la superior. En aquest cas s’hi accedeix per una escala central.

L’obra va incorporar les instal·lacions de seguretat i protecció contra incendis, les sortides d’emergència a cada planta i una escala d’incendis helicoidal que recorre tota l’alçada de l’edifici; i tots aquells serveis -muntacàrregues, magatzems dipòsits o laboratoris i tallers – necessaris per a la funció de museu.

Són un seguit de característiques que van fer del Museu de Granollers un referent en la museologia catalana del moment i un dels primers equipaments construïts de nova planta i plenament adaptat a la seva funció.