Història
El Museu de Granollers va ser fundat el 1932 gràcies a l’impuls de la societat civil i amb uns fons eminentment d’art, que van anar creixent i diversificant-se gràcies a donacions i adquisicions diverses. El museu, de primer, va ser instal·lat en els espais de l’antiga presó, darrere l’església parroquial, tot i que amb una certa provisionalitat. L’any 1934, amb una nova reorganització del patronat, va ser traslladat a la casa Molina, un casal situat a l’antic carrer de Molina, avui carrer del Museu. La casa Molina va ser inaugurada com a seu del Museu de Granollers l’any 1938 i reoberta, després de la Guerra Civil, el 30 d’agost de 1940. Però amb els anys, el mal estat de la casa va obligar a tancar-la l’any 1965 i a traslladar els fons i les col·leccions a dipòsits municipals.
La construcció d’un equipament de nova planta per a ús del Museu de Granollers va ser una proposta de l’Ajuntament de Granollers feta l’any 1970. Una decisió originada per la pressió i demanda de la ciutadania, en un context local d’intensa activitat cultural i en un context general, el final de la dictadura franquista, en què començava a fer-se notòria l’oposició al règim.
La ciutat de Granollers, a partir de 1960 i sobretot durant la dècada de 1970, va estar marcada per un seguint de propostes culturals agosarades per a l’època. Els Premis de Pintura dels anys 60 havien marcat la primera empenta. L’any 1971, la Mostra Internacional d’Art Homenatge a Joan Miró, organitzada pel Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) de Granollers, va permetre cedir una obra de Miró al museu. El mateix any se celebrava la Primera Mostra d’Art Jove, amb la participació de Benito García Sevilla o Carlos Pazos, entre d’altres, com també, el Festival de Música Progressiva al camp de futbol de Palou i les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra a Granollers - Homenatge Pau Vila. Una activitat, la cultural, que va continuar sent intensa al llarg dels anys següents.
L’any 1970, l’Ajuntament de Granollers havia iniciat els tràmits per a la municipalització del local de la societat de la Unió Liberal, un símbol progressista de la ciutat que havia estat requisat i convertit en seu de la Falange Española. Després de diferents propostes d’ús, i no sense polèmica, es va acordar enderrocar l’edifici i construir-hi l’actual Museu de Granollers.
