Història

El Museu de Granollers va ser fundat el 1932 gràcies a l’impuls de la societat civil i amb uns fons eminentment d’art, que van anar creixent i diversificant-se gràcies a donacions i adquisicions diverses. El museu, de primer, va ser instal·lat en els espais de l’antiga presó, darrera l’església parroquial, tot i que amb una certa provisionalitat. L’any 1934, amb una nova reorganització del patronat, va ser  traslladat a la casa Molina, un casal situat a l’antic carrer de Molina, avui carrer del Museu. La casa Molina va ser inaugurada com a seu del Museu de Granollers l’any 1938 i reoberta, després de la Guerra Civil, el 30 d’agost de 1940. Però amb els anys, el mal estat de la casa va obligar a tancar-la l’any 1965 i a traslladar els fons i les col·leccions a dipòsits municipals.

La construcció d’un equipament de nova planta per a ús del Museu de Granollers va ser una proposta de l’Ajuntament de Granollers feta l’any 1970. Una decisió originada per la pressió i demanda de la ciutadania, en un context local d’intensa activitat cultural i en un context general, el final de la dictadura franquista, en què començava a fer-se notòria l’oposició al règim.

La ciutat de Granollers, a partir de 1960 i sobretot durant la dècada de 1970, va estar marcada per un seguint de propostes culturals agosarades per a l’època. Els Premis de Pintura dels anys 60 havien marcat la primera empenta. L’any 1971, la Mostra Internacional d’Art Homenatge a Joan Miró, organitzada pel Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) de Granollers, va permetre la cessió d’una obra de Miró al museu. El mateix any se celebrava la Primera Mostra d’Art Jove, amb la participació de Benito, García Sevilla o Carlos Pazos, entre d’altres, com també, el Festival de Música Progressiva al camp de futbol de Palou i les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra a Granollers - Homenatge Pau Vila. Una activitat, la cultural, que va continuar sent intensa al llarg dels anys següents.

L’any 1970, l’Ajuntament de Granollers havia iniciat el tràmits per a la municipalització del local de la societat de la Unió Liberal, un símbol progressista de la ciutat que havia estat requisat i convertit en seu de la Falange Española. Després de diferents propostes d’ús, i no sense polèmica, es va acordar enderrocar l’edifici i construir-hi l’actual Museu de Granollers.