Recerca
El Museu de Granollers aposta per la recerca i la generació de coneixement com una línia fonamental en la missió de salvaguarda i difusió del patrimoni de Granollers i comarca. En aquest sentit, es promou la publicació i estudi dels elements patrimonials i se’n promou la seva difusió en jornades específiques.
El Museu de Granollers participa en el Projecte de Recerca “Territori de Lauro. Vertebració econòmica i territorial de la Laietània nord en època ibèrica”. Aquest projecte gaudeix de la qualificació de Projecte de Recerca Quadriennal, seleccionat en el marc d'una convocatòria del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que té per objecte aprovar projectes quadriennals de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia. La direcció del projecte està a les mans del personal tècnic del Museu de Granollers.
L’objectiu del projecte és ampliar el coneixement que tenim tant de la societat com de l’economia ibèrica en el marc de l’interior de la Laietània, territori que comprèn, entre d’altres, l’actual comarca del Vallès Oriental.
Per tal d’assolir aquests objectius, el projecte ha desenvolupat 3 eixos d’activitat.
Estudi del fons arqueològic d’època ibèrica del Museu de Granollers
El Museu de Granollers custodia el material de nombroses intervencions arqueològiques comarcals d’època ibèrica. El seu estudi, donat que la majoria són inèdites, esdevé essencial per enriquir el coneixement de l’àrea d’estudi del Projecte. És per això que s’han seleccionat 11 jaciments arqueològics que creiem que poden aportar llum, en base a la quantificació dels seus materials, que ens permetin caracteritzar millor la realitat econòmica dels assentaments laietans.
Intervenció arqueològica al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús)
Des de l’any 2011 les excavacions arqueològiques dutes a terme al desconegut jaciment del Puig del Castell, han permès donar a conèixer un excepcional assentament d’època ibèrica, caracteritzat per la magnitud del seu sistema defensiu. Els treballs desenvolupats al turó, juntament amb l’anàlisi de les troballes numismàtiques, i de l’estudi de les àmfores del territori, han permès identificar el jaciment amb la ciutat perduda de Lauro.
Intervenció arqueològica al poblat ibèric de Puiggraciós (Bigues i Riells, Figaró-Montmany)
Un dels objectius del projecte era iniciar excavacions arqueològiques en un jaciment inèdit i significatiu. És per això que l’any 2019 vam incitar la primera campanya d’excavacions al poblat de Puiggraciós, del que només se’n tenien referències antigues. Els resultats cal qualificar-los de sorprenents, atès a la importància de les restes trobades.
Sobre aquesta talaia natural que és visible des de tot el Vallès, els treballs d’aquesta primera campanya han tret a la llum part la fortificació que tancaria el poblat, així com s’ha delimitat una gran estança al cim del turó buidada a mitjan segle XX.
Intervenció arqueològica al poblat ibèric i medieval de Castellruf (Santa Maria de Martorelles)
El Museu de Granollers dirigeix les excavacions arqueològiques que s’emmarquen en un projecte d’abast per conèixer la realitat del jaciment de Castellruf, i que van començar l'any 2022.
L’excavació, de dos mesos de durada, està finançada per l’ajuntament de Santa Maria de Martorelles i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, gràcies a una subvenció per la gestió del patrimoni arqueològic.
El mateix nom del turó el devem a les restes d’un castell que havia existit en aquest indret, el castell de Radulf (Castellruf).La recerca documental ja havia permès datar la primera menció a l’indret ja a l’any 1018, quan s'esmenta per primer cop el «castrum Radulfus, super Martorelias», assegurant una ocupació altmedieval de l’indret a inicis del segle XI.En la campanya d’enguany s’ha pogut excavar part d’aquest complex altmedieval, concretament una torre que singularment es troba al punt més alt del turó, sobre les restes ibèriques, i que esdevé una talaia de control amb vistes tant al mar com a tota la plana vallesana.
Bibliografia
2. 2019 – “Cercant els límits del territori de Lauro”, Laietènia Interior: Marques i terrisseries d’àmfores al Valllès Occidental i Oriental, Union Académique Internationale Corpus International des Timbres Amphoriques (fascicule 27), IEC-ICAC, Barcelona, pàgs. 69-85.
3. 2019 – “La fase d’abandonament del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús – Lauro”, Actes del 1er Simposi d’arqueologia laietana, Laietània 20, Mataró, pàgs. 95-110.
