Noves troballes al conjunt arqueològic de Castellruf

Aquest mes de gener s'han acabat els treballs arqueològics al conjunt arqueològic de Castellruf, a Santa Maria de Martorelles. Al turó de Castellruf hi conviuen restes d’èpoques diferents, entre les que sobresurten les d’època ibèrica i medieval. El jaciment ibèric, conegut des dels anys 20 del segle XX, només s’havia excavat l’any 1984, en la que es documentà part d’aquest poblat, en bona part encara desconegut. Pel que fa l’assentament medieval, només s’havia pogut resseguir la seva existència documentalment, i és la primera vegada que els treballs arqueològics incideixen en les restes d’època històrica.

L’excavació, de dos mesos de durada, ha estat finançada per l’ajuntament de Santa Maria de Martorelles i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, gràcies a una subvenció per la gestió del patrimoni arqueològic.

Un nom de ressonància medieval

El mateix nom del turó de Castellruf, és ja una evidència de part del seu origen. Castellruf és la contracció del mot llatí castrum (castell) i Radulfus (Radulf), i fa referència a la tinença del castell per part d’un personatge de nom Radulf.
La recerca documental ha permès datar la primera menció a l’indret ja a l’any 1018, quan s'esmenta per primer cop el «castrum Radulfus, super Martorelias», assegurant una ocupació altmedieval de l’indret a inicis del segle XI. Les futures excavacions arqueològiques permetran certificar-ne la seva cronologia així com l’abast de la seva ocupació medieval. Fins l’any passat només es tenien notícies d’una possible construcció, de tipus torre. Les excavacions recentment finalitzades no només han permès confirmar la presència d’aquesta torre de defensa quadrangular, al punt més alt del turó, sinó que han aconseguit localitzar altres recintes i la possible muralla medieval, que denota que no estem davant només d’una ocupació amb una torre de guaita sinó que té unes característiques que permeten treballar amb la hipòtesis de la troballa d’un veritable castell.

El poblat ibèric

Fins aquesta campanya d’excavacions l’indret només havia estat explorat l’any 1984, quan es posà de manifest la rellevància de l’indret en època ibèrica. El gruix d’aquestes excavacions va permetre treure a la llum part d’un poblat emmurallat, caracteritzat per la localització de 9 estances disposades perpendicularment a la muralla, vertebrades per un carrer comú. El tret més característic de l’assentament fou la documentació del moment de la seva desaparició, causada per un incendi, que cal vincular amb els esdeveniments lligats a la conquesta del territori per part dels romans, cap a l’any 200 aC. Aquesta destrucció violenta va fer que quedessin exposats alguns dels materials abandonats sobtadament, com un conjunt d’armes de ferro (pila) que es compten entre els més antics de la península ibèrica, conservats al Museu de Granollers.

Les excavacions d’aquest 2022 han permès localitzar i excavar una torre defensiva ibèrica, annexada a una de les portes del poblat, que certifica la natura defensiva de la seva muralla i confereix un alt grau de protecció d’un dels seus accessos, complexitat característica dels poblats importants de la zona.
La localització de bona part del perímetre de la muralla ibèrica, fa que es calculi la seva grandària entre les 0,5 i 1 hectàrea.
Pel que fa a la seva cronologia, els materials recuperats en aquests anys, apunten a una primera ocupació de l’indret al llarg de la segona meitat del segle VI aC, de la que encara no en coneixem les seves característiques estructurals, i sembla confirmar-se l’abandonament a finals del segle III aC, malgrat els esforços per refortificar i protegir l’indret, com denota la troballa de la torre defensiva d’aquest 2022.

El Museu de Granollers i els jaciments ibèrics

Els treballs arqueològics del jaciment estan dirigits pel Museu de Granollers. Tal i com comenta Marc Guàrdia, director dels treballs i arqueòleg del Museu de Granollers «L’excavació del poblat de Castellruf és una nova peça en l’estructura de l’ocupació ibèrica de la Laietània. Si bé el jaciment es coneix d’antic, només les excavacions recents amb metodologia científica ens permetran aclarir aspectes encara poc coneguts del poblament ibèric al Vallès Oriental. L’excavació d’aquest nou jaciment és coincident amb el projecte de recerca que porta el Museu de Granollers, que compta ja amb l’excavació de 3 poblats ibèrics: el Puig del Castell de Samalús/Lauro (Cànoves i Samalús), el poblat de Puiggraciós (Bigues i Riells del Fai/Figaró-Montmany) i ara el de Castellruf.

Un conjunt arqueològic de projecció en el futur

L’ajuntament de Santa Maria de Martorelles està compromès amb la recuperació del patrimoni municipal. L’excavació d’enguany ha estat la concreció de tres anys de treballs previs, entre la redacció del projecte i la cerca de fonts de finançament. La voluntat municipal és donar continuïtat a la recerca per tal de poder donar un us al patrimoni cultural. Com diu l’alcalde de la població, Rodolf Casas «L’ajuntament està interessat en poder recuperar patrimonialment l’indret. Tenim un cas excepcional on es reuneix en un sol indret un poblat ibèric important i un castell medieval, ambdós gairebé inèdits. El nostre compromís es poder obrir a la ciutadania els resultats que ens brinda la recerca, i redactar un projecte que permeti consolidar les restes, tant per preservar-les com per poder-les obrir al públic, a mitjà termini».