Galeria virtual de les dones

Us presentem #DonesMuseuslocals, una galeria virtual que pretén recuperar i fer visible la memòria silenciada i el paper de les dones en diferents àmbits i èpoques.

El Museu de Granollers hi participa amb diversos objectes del fons de la col·lecció. Enguany, la peça escollida és una cotilla  del segle XVIII, de teixit de seda i brodat amb fil de seda i metàl·lic. Les seves mides són 53 x 81 cm (alçada del davanter: 36 cm / alçada de l'espatlla: 35,5 cm / contorn de pit: 67 cm) i el Núm. inv. 5831 MDG

La cotilla es va començar a utilitzar a la cort espanyola al llarg del segle XVI i es va estendre i popularitzar al llarg del segle XVII a la resta de corts europees. Primerament, com una peça reservada als nobles que, per la seva rigidesa permetia, a manera de cuirassa, amagar la feminitat i esdevenir símbol d’austeritat física, però sobretot moral. Però amb el triomf de la moda versallesca, a partir del segle XVIII, les formes femenines es van fer més visibles i, fins i tot, es va buscar accentuar-les. 

Amb l'arribada de la dinastia borbònica a Espanya, la moda francesa es va imposar entre les classes socials altes, i la cotilla va esdevenir, en el vestit femení, una peça clau per a modelar el cos. Va adquirir llavors la funció de cenyir el cos, estrènyer la cintura i realçar el pit i els malucs. És per això que acostumaven a dur un seguit de barnilles que podien ser de balena, de fusta o bé metàl·liques.

Amb l'arribada de la moda imperi, des de finals del segle XVIII i les primeres dècades del segle XIX, el cos s'alliberà d'elements rígids. Amb tot, les classes més populars van continuar vestint a la manera antiga, tot aprofitant bona part de les robes, i adaptant-les parcialment a les modes posteriors.