Les excavacions arqueològiques a Castellruf
El Museu de Granollers ha dirigit les excavacions arqueològiques que s’emmarquen en un projecte d’abast per conèixer la realitat de la nostra comarca en època ibèrica.
A finals de desembre van concloure els treballs arqueològics al poblat ibèric i medieval de Castellruf (Santa Maria de Martorelles). L’excavació, de dos mesos de durada, ha estat finançada per l’ajuntament de Santa Maria de Martorelles i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, gràcies a una subvenció per la gestió del patrimoni arqueològic.
L’ajuntament de Santa Maria de Martorelles està compromès amb la recuperació del patrimoni municipal. L’excavació d’enguany ha estat la confirmació de la voluntat de continuar amb el projecte encetat l’any passat. La voluntat municipal és donar continuïtat a la recerca per tal de poder donar un us al patrimoni cultural. Com diu l’alcalde de la població, Rodolf Casas «L’ajuntament està interessat en poder recuperar patrimonialment l’indret. Tenim un cas excepcional on es reuneix en un sol indret un poblat ibèric important i un castell medieval, ambdós gairebé inèdits. El nostre compromís es poder obrir a la ciutadania els resultats que ens brinda la recerca, i redactar un projecte que permeti consolidar les restes, tant per preservar-les com per poder-les obrir al públic, a mitjà termini».
La torre medieval
El mateix nom del turó el devem a les restes d’un castell que havia existit en aquest indret, el castell de Radulf (Castellruf).La recerca documental ja havia permès datar la primera menció a l’indret ja a l’any 1018, quan s'esmenta per primer cop el «castrum Radulfus, super Martorelias», assegurant una ocupació altmedieval de l’indret a inicis del segle XI.En la campanya d’enguany s’ha pogut excavar part d’aquest complex altmedieval, concretament una torre que singularment es troba al punt més alt del turó, sobre les restes ibèriques, i que esdevé una talaia de control amb vistes tant al mar com a tota la plana vallesana.
El poblat ibèric
L’excavació a l’àrea ibèrica ha incidit fonamentalment en 2 punts: una de les portes d’entrada al poblat així com a algunes de les cases. Pel que fa a la porta, sabem que l’accés es refortificà al segle III aC per protegir aquest punt mitjançant una torre (localitzada i excavada l’any 2022). De la porta se n’han localitzat 2 cilindres de ferro, segurament les pollegueres de la porta de fusta, i que ara es troben en curs de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.Pel que fa a la zona habitada, s’han excavat 2 cases del segle III aC i s’ha comprovat com aquesta part del poblat es construí sobre cases ibèriques més antigues, de com a mínim el segle IV aC.
La feina continua al Museu
Els treballs arqueològics del jaciment estan dirigits pel Museu de Granollers. Tal i com comenta Marc Guàrdia, director dels treballs i arqueòleg del Museu de Granollers «L’excavació no acaba al jaciment, sinó que els treballs es projecten durant l’any. Ara tot just comencem la fase de l’estudi del material i del tractament digital de les imatges».
Una de les tasques que s’estan duent a terme és la del modelat fotogramètric, que permet «endur-se el jaciment a casa». Amb aquesta tècnica, en base a l’obtenció de centenars d’imatges digitals i el seu tractament informàtic, es pot reconstruir i fer un model 3D del jaciment. Aquesta tècnica permet seguir amb la recerca com si ens trobéssim al mig de les restes arqueològiques.
