La Xarxa de Museus d'Art de Catalunya fa públic un cens amb més de 1.300 artistes.

Magda Bolumar
07/03/2024

Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones, els 25 museus que formen part de la Xarxa, inclòs el Museu de Granollers, fan públic el cens d'artistes.

Encapçalada pel Museu Nacional, la Xarxa i la seva comissió de Feminismes i identitats lideren aquest projecte com a una acció estratègica que té per objectiu completar i enriquir el paper actiu de la dona en la creació artística i incorporar-lo en el relat dels diferents museus que la integren.

Des del 2019 la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya està impulsant la recerca i l’estudi de les artistes que formen part de les seves col·leccions amb la idea de rescatar-les de l’oblit i recuperar-ne l’obra i la memòria. Es treballa amb l’objectiu de reivindicar el paper que les artistes han tingut en l’art català i amb la necessitat de generar noves recerques per posar en valor i difondre les seves creacions. 

Més de 1.300 artistes

Dirigit per la investigadora i historiadora de l’art Elina Norandi, aquest cens posa a l’abast de tothom la identificació de més de 1.300 artistes des del segle XVII fins als nostres dies, amb una presència majoritària d’artistes contemporànies. Serà consultable a partir del 8 de març a la pàgina web de la xarxa i la seva pretensió és crear una genealogia artística femenina al nostre país per tal d’aprofundir tant en l’àmbit museístic com en l’acadèmic i afavorir la detecció de mancances en les col·leccions públiques, així com estimular l’increment d’obres d’artistes a través de noves adquisicions.

Projecte en procés

Aquest projecte es basa en la voluntat dels museus de continuar ampliant aquest cens i contribuir a desplegar un estudi més profund i de caràcter obert amb més dades que s’aniran incorporant a partir de noves adquisicions, recerques o exposicions.

Testimonis orals

En paral·lel a aquest cens, Veu i Memòria és una sèrie d’entrevistes que recull les veus d’algunes artistes i que sorgeix de la necessitat de reivindicar, en clau de recuperació de la memòria democràtica, el paper i les vivències que van tenir les artistes catalanes sota la dictadura franquista. A través de l’enregistrament d’entrevistes, fem visibles els testimonis d’una realitat d’opressió i manca de llibertats que encara ens ressona.

Núria Pié, Maria José Vela, Maria Teresa Sanromà, Dominica Sánchez, Dolors Cols, Lluïsa Jover, Adelaida Murillo, Maria Isabel Adalid, Maria Jesús Andreu, Montserrat Senserrich, Marika Vila, Montserrat Torras, Marta Casas, Rosa Mirambell, Pilar Segura i Teresa Jordà són les primeres que podem escoltar, d’una llarga llista que no para de créixer.

 

 

Arxivat a: General