L'obra Massacre de Francesc Serra ja forma part de la col·lecció del Museu
La Teresa Serra, filla de l'artista ha fet donació de l'obra al Museu de Granollers de l'obra Massacre, Es tracta d’una pintura d’oli sobre tela que plasma la situació bèl·lica que vivia Espanya l’any 1937. Durant l’acte, el Museu va anunciar una exposició de Serra que es durà a terme l’any 2026.
L’obra Massacreva ser un encàrrec del Carnegie Institute of Pittburgh on se li va demanar que reflectís el moment convuls que vivia Espanya. Serra va realitzar una obra d’oli sobre tela de mides 137,5 x 178 cm amb la imatge de tres dones, les seves grans protagonistes en la major part de la seva obra. El quadre presenta dues dones esteses a terra, presumiblement mortes, i una dona ajaguda, amb un fusell a la mà, amb el cap cot, cobert per un mocador blanc, i amb un pit que s’entreveu mig nu. Porta una faldilla vermella que dona llum i protagonisme al quadre. Al seu costat esquerra, l’altra dona porta uns pantalons blaus i la tercera dona, estesa a terra, una faldilla blanca. No s’escapa la referència al quadre «La llibertat guiant el poble» d’Eugène Delacroix, on apareix en primer terme la representació al·legòrica de la llibertat, que duu un fusell amb una baioneta i una bandera francesa, que es va prendre com a tal a partir de la revolució de juliol de 1830. Serra fa seu aquest desig de llibertat amb la representació del simbolisme dels tres colors: blau, vermell i blanc de la bandera francesa. El color blanc com a símbol de la llibertat, el blau de la igualtat i el vermell de la fraternitat o de la sang de tots aquells que donaren la vida pel país. Malgrat que l’escena està situada en un entorn hostil, els tons suaus i càlids, la bellesa de les tres dones, la lluminositat de les figures, atorguen un bri d’esperança.
Francesc Serra Castellet (Barcelona, 1912 — Tossa de Mar, Selva, 1976)
Pintor i dibuixant, va passar la joventut a Granollers, on inicià la seva trajectòria artística fent exposicions en els anys 30 del segle passat a la Unió Liberal de Granollers, lloc on hi ha actualment el Museu de Granollers, fins que es va instal·lar a Barcelona. Tot i que es va formar breument a Llotja i va freqüentar el cercle Artístic de Sant Lluc, és considerat un autodidacte. Després d’una primera etapa de dibuixant publicitari i retratista, va presentar la seva primera exposició de pintura l’any 1932 a la Sala Parés de Barcelona, on concorregué a les Exposicions de Primavera enquadrat en el Saló de Barcelona (1934-36) i va exposar individualment a la Sala Gaspar. Fou invitat especial del Carnegie Institute de Pittsburgh (1936 i 1937).
Va ser premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid (1943), al Certamen Sant Jordi de Barcelona (1951 i 1953) i primera medalla a la Nacional de Madrid (1957) i a la de Barcelona (1960). Decidit defensor del realisme en l’art i del figurativisme tradicional enfront de l’avantguardisme, publicà l’assaig «L’aventura de l’art contemporani» (1953), que prologà Rafael Benet. Reuní diversos dibuixos inèdits sota el títol «Dibujos de Serra» (1973), amb pròleg de Santos Torroella. Hi ha obres seves als museus d’art modern de Barcelona i Madrid.
Gran admirador de Degas, fou influït per ell en la seva temàtica predilecta: la figura femenina —jove, nena o àvia—, que va retratar d’esquena, de perfil, asseguda, dreta, en moviment, en grup o solitària. Esporàdicament abordà també altres temes, com el paisatge urbà, del qual cal destacar la sèrie de París presentada el 1951. Amb els seus retrats a la mina de plom s’acostà al sensible realisme d’Ingres.
La seva és una paleta càlida i de tons suaus, amb un traç ferm i segur, tant en els dibuixos com en els olis.
L’any 1936 el Carnegie Institute of Pittsburgh, Pennsilvània, USA, exposa l’obra «Baigneuses Catalanes» de Francesc Serra a la secció espanyola de l’Exposició Internacional, un nu triat per Margaret Palomar, de la seva exposició individual a la Sala Gaspar. En aquella exposició, a cura de Homer Saint-Gaudens, també s’hi van trobar obres de Dalí o Picasso, entre altres pintors espanyols. El 16 de juny de 1936, Margaret Palomar li encarrega una obra per l’exposició de l’any següent, del 1937. En una carta datada el 16 de novembre de 1937, Homer Saint-Gaudens li agraeix la cessió del quadre «Massacre» que va ser exposat a la secció espanyola juntament amb quadres de Dalí, Picasso, Togores, Sunyer i altres artistes de la geografia espanyola. Segons la correspondència que ens ha fet arribar la Sra. Teresa Serra, sembla que el quadre «Baigneuses Catalanes» va poder ser retornat, però no així el de «Massacre» degut a les circumstàncies de la guerra civil. El quadre va restar al Carnegie Institute i, finalment, desprès de molts entrebancs, aquest va ser retornat a la seva filla l’any 2021.
Podeu veure la notícia a VOTV:
https://votv.cat/la-filla-de-lartista-francesc-serra-i-lalcaldessa-de-granollers-signen-lacta-de-donacio-de-lobra-massacre/
