Escola Pia 1r Batxillerat 11h

16 de desembre a les 11:30h

Escola Pia - 1r de Batxillerat

Professor: Josep Castillo

Obres: Ramon Guillen-Balmes i pintura de Josep Ma. de Sucre

Concepte:

Per Clara Rebollo

Al Museu

(Proposo que mirin una sola obra i que comparteixin què veuen i què en pensen. Abans hem parlat del conjunt de l’exposició a partir d’un passeig que han fet, relativament de forma individual, per tota la sala, per mirar de potenciar les seves capacitats d’apropiar-se d’aquest espai de manera autònoma, buscant crear espectadors emancipats).

Són com si fossin armes però que no fan mal. Eines. Una ala de papallona. No, de mosca. D’algú que intentava volar. Hi ha una granada. Sembla. Al costat hi ha les eines per construir l’ala. La vitrina de l’esquerra és com si les armes que fan mal ara no poguessin fer mal. Perquè totes les punxes són rodones. Això que té com una bola negra al mig... són unes ulleres. Jo deia que era una granada. No, són les nanses per les ulleres, un frontal del cap. I l’espiral és com un fuet. Dóna la sensació de llibertat per pensar el que vulguis. No entenc per què tot és blanc menys algunes parts que són negres. Negra no, verd. Que sigui blanc dóna sensació de pau. I les qualitats del material... Hi ha molta relació entre les dues vitrines. Sí, les eines per fer una ala de mosca gegant. No veig armes, bé si, una sí... la que acaba en un fil, una fusta dels cavalls. Aquella que és així... sí que és un arma. A mi em semblen ganivets. Per què les punxes són rodones? Qué és? Qui ho ha fet? (els parlo de l’artista Ramon Guillen-Balmes breument) Què és el que ella deia que era una granada? Per què serveix? I la fusta de cavall? Potser és un Pegàs. I les armes? Què és el que hi ha dalt? El que sembla que tingui un ou? No són utensilis, és l’obra d’un artista. No han tingut mai una funció domèstica com les altres peces que hi ha ibèriques d’aquí al costat. I si són objectes d’un col•leccionista? L’art és una eina, ajuda. Metafòricament... semblen objectes mèdics, pel color blanc. L’ala serviria per volar? Per experimentar... (Canviem d’obra).

És una nena feta per una nena. O fet com si fos d’una nena de quatre anys. Pica l’ullet. Sembla més com si volgués no veure. Sembla espantada. Té por. No ho crec, està oberta. Quan tens por et tanques. I tampoc pot estar fet per una nena petita perquè té molta riquesa cromàtica. És un estil infantil fet per un adult. Potser vol consultar algú. No. (Aquí remarco la gràcia de l’art, no cal posar-nos d’acord). No està centrada. Té una mà tallada. La cara no acompanya el cos, l’expressió de la cara és com molt seria, boca tancada però té un cos molt receptiu. Potser és algú que té ansietat perquè no té capacitat d’expressar-se. De totes les obres, aquesta és la que menys entenc. Per què està en un museu? No ho entenc. No la tindria ni a casa. M’haurien de pagar. És exagerat. (Parlo dels valors econòmic, de destresa tècnica, etc. per parlar d’art i els facilito informació sobre l’artista Josep Ma. de Sucre). Sembla que ho hagi pintat amb ràbia. Aquesta butxaca pot ser el cor, no, que està a la dreta. No és incòmode però intimida una mica. No és agradable. La mà sembla foradada. Té el mateix color del fons. (S’ha acabat el temps però encara volen anar a mirar una altra obra).