Escola Pia 1r Batxillerat 12h

16 de desembre a les 12 h

Escola Pia - 1r de Batxillerat

Professor: Josep Castillo

Obres: Perejaume i retrat d’Antoni Caba

Concepte:

 Per Clara Rebollo

Al Museu

(Comencen a parlar sense aixecar la mà, els demano que ho fem amb un cert ordre per escoltar les opinions dels altres i entre tots poder construir un relat d’un parell d’obres com a punt de partida de noves investigacions, associacions lliures i discursos).

Si ho miréssim des del terra, no com una vista aèria, vol dir que en sentit literal, les paraules estan damunt del món. Jo no entenc perquè ho ha fet en blanc i negre. Crec que és una metàfora de les històries que hi ha darrera de les coses, o de cada paraula. Jo agafo la idea de que el nostre llenguatge conforma el món, el món es món al voltant del que diem. Necessitem les paraules per entendre el món. En certa manera només és el nostre món que es regeix per les nostres paraules, no el món natural. El món cultural té les paraules que ens permet entendre’l. Per entendre el món fem servir les paraules per poder parlar entre nosaltres sobre el que ens envolta. Nosaltres necessitem un llenguatge per comunicar-nos. Crec que les paraules són el nostre món. La naturalesa no té llenguatge, per això ho ha fet en blanc i negre, per que sigui més fictici, no tan natural. Jo veig pedres. Diu món, però jo veig terra, males herbes, no es món com el coneixem nosaltres. No és divers. Aquesta imatge no correspon al món cultural, veig una contradicció. És un món pobre el que mostra la fotografia. Jo crec que la imatge de fons és així perquè les paraules són insuficients, ens expressem amb altres llenguatges. Jo més que una contradicció, veig un complement entre la part cultural i natural. El fons em fa pensar que el món és això, terra, a partir d’aquí tot el demés ho construïm nosaltres. Crec que és blanc i negre per recordar el passat. És en blanc i negre perquè les paraules no tenen colors. O al contrari, les paraules l’omplen de color. Una pregunta, a l’art no hi ha resposta? (els plantejo si l’art representa el món, és un reflexa del món o l’art està inserit dins del món, ja que és creació). Les lletres semblen molt grans però jo les veig petites. Jo penso que no és real, és un muntatge fet a l’estudi. Però tu què hi veus? (És l’última visita de l’any i decideixo fer el que no faig mai amb els grups, comparteixo el meu propi relat amb ells, i abans que s’acabi el temps de la visita anem a veure una altra obra).

Crec que està ambientat en l’època moderna, té un vestit negre que no porta habitualment, com és negre és de dol. No porta joies, és provocatiu aquest vestit. Jo el veig molt escotat, no és de dol. Està pintat per pigmentació? Si es provocatiu és per una ocasió especial, però la cara alegre no està. És senzill, no hi ha complements en la pintura, el fons és monocrom. A quina època es va pintar? No té data, és del segle XIX. (Fem una aproximació a la història de l’art de la segona meitat del segle XIX a Catalunya per contextualitzar aquest pintor). Jo em fixo en la posició del cos, no és frontal com la cara, està girat. M’he fixat que al voltant del cap té una mena d’aura com les pintures religioses. No és una aura de llum, són els cabells que queden del recollit. Doncs jo més que recollit, el veig tallat, potser és un signe de revolució. A mi em sembla que la dona és una mica home. Si no fos pel pit, podria ser un home, és una barreja. Veig molts contrastos, va de celebració però sembla trista, veig dol i veig provocació. Tornem a veure ambigüitat, paradoxa... com també en l’obra de Perejaume! Tinc la sensació que mira molt fixament, com si volgués expressar alguna cosa. A mi em desconcerta una mica el vestit, les plomes semblen de cabaret. És un retrat però realment no ho vol ser, vol expressar una altra cosa, una idea. Quina? No ho sé.