IES Lauro 1r d'ESO 12h
11 de desembre a les 12 h
IES Lauro - 1r d’ESO
Professor: Núria Iglesias
Obres: Garcia Sevilla, Francesc Anglès
Concepte:
Per Clara Rebollo
Al Museu
(El grup xerra molt engrescat fins que miren tots una sola obra de manera individual amb la finalitat de compartir amb els demés la seva mirada).
Aquí hi ha una persona que ha tingut set fills i a la panxa té encara més fills. Jo veig una lluna i monstres mirant. Sembla un joc que es diu “come-cocos”. Les tres muntanyes aquestes no sé, però això són monstres segur. Això negre sembla un insecte i al voltant bactèries. Les muntanyes semblen parlants. Crec que és una obra que no té sentit i això fa que cada persona vegi una cosa diferent. Jo veig una persona enfadada a la cuina, els parlants són la trituradora, les rodones raïm, i les finestres amb gent que mira. Jo veig un quadre impressionista, pel conjunt de colors. Jo veig una persona amb molta gana, muntanyes, i extraterrestres. A mi em provoca decepció, és un espai molt gros ocupat per algú que no sap pintar, quan al costat hi ha un que sí que en sap i fa un quadre més petit. Si nosaltres presentem una obra així ni ens aproven! Ens suspendria la professora! Un tauró que surt de l’aigua. Fa por. És estrany... Jo penso que és ira. El fons té diferents capes de colors. (Els explico la història de l’obra, i el moment històric en què l’artista va fer-la i parlem dels elements que legitimen les obres d’art. Els hi plantejo la capacitat expressiva de l’obra que van comentat i la contradicció seva de pensar que l’artista no sap expressar-se perquè no sap pintar. Canviem d’obra i ens posem al voltant de l’escultura de Francesc Anglès).
És una senyora gran que està renyant el gos que s’està pixant. Aquesta obra està més treballada que l’anterior. Potser ho han fet en 3D (seguim discutint sobre les qüestions de la destresa tècnica, el cànon i l’art). No renya el gos, l’àvia renya a dues persones i el gos aprofita la seva distracció. Algú li ha donat un cop de pilota. M’agrada més que l’altra obra. Em dóna una mica de ràbia, la corda, la corretja, em fa recordar que l’està agafant, que està lligat. Sembla que la dóna està rient. La dona està fent teatre. S’està movent! És molt viva, molt realista. Molt enèrgica. (Parlem del material de l’escultura i això ens porta a parlar de l’artista)
