Visita comentada a l'exposició Tabula Rasa

El cor de l’exposició Tabula rasa és el retaule gòtic de sant Esteve, obra del grup Vergós, Joan Gascó i el mestre de l’Alliberament de Galceran, d’entre la segona meitat del segle XV i inici del XVI. L’actual préstec de bona part de les taules que componen aquesta joia del gòtic català motiva l’exhibició conjunta amb una acurada selecció d’obres prou desconegudes del fons del Museu de Granollers, que abasten l’art baixmedieval i d’època moderna, agrupades a partir de dos fils discursius: la història de sant Esteve entrellaçada amb alguns dels conceptes clau entorn dels quals pivota el pensament contemporani, sempre esperonant-nos, com són la feminitat -aquí invocada a través de María Zambrano -, la responsabilitat -segons Hannah Arendt -, l’aura de l’obra d’art – amb Walter Benjamin -, la defensa de la llibertat – per Rafael Argullol -, el poder de la paraula – amb Italo Calvino -, l’empatia envers l’altre – segons Emmanuel Lévinas -, l’assumpció del cos propi – per Manel Clot - i la necessitat de creure – amb Zygmunt Bauman.