Afinitats. Sobre les col·leccions del Museu de Granollers

Descripció

Les col·leccions dels museus es configuren en paral·lel a la història de les ciutats. La del Museu de Granollers va néixer quan un grup d’artistes va convèncer l’Ajuntament de la necessitat de constituir un fons d’art que va ser l’embrió de les col·leccions d’avui.

Ordenades en tres grans àmbits temàtics –art, arqueologia i etnografia–, inclouen tant objectes d’ús quotidià que parlen de formes de vida com obres d’art, des de la prehistòria fins a l’actualitat.

En aquesta exposició, us convidem a conèixer una part destacada del fons del Museu de Granollers. Plantejada com una mostra permanent amb renovacions puntuals, es presenten més de cent obres amb una gran varietat d’estils i moments: retaules gòtics i propostes conceptuals, gerres neolítiques i obres d’avantguarda, retrats clàssics i abstracció pictòrica.

En lloc d‘optar per una presentació cronològica, hem volgut apropar-vos a les col·leccions atenent les afinitats que generen les mateixes obres. En la tradició moderna, s'anomenava “afinitats electives” el peculiar fenomen químic pel qual dos elements s'atreuen per la seva naturalesa semblant i s’associen de manera espontània. En el nostre cas, hem deixat que siguin les mateixes obres les que, més enllà de les diferències d’època i d’estil, es vagin agrupant segons el seu lloc comú tot guiant-nos per temes com el mite, el llenguatge, la memòria, el conflicte, la complexitat o la pregunta pel sentit.

Us convidem a transitar d’un moment històric a un altre i d’un llenguatge a un altre, per conèixer la riquesa del nostre patrimoni.

Més informació

1932, neix la col·lecció d’art

El 1932, un grup d’artistes de Granollers van fer veure a l’Ajuntament de la ciutat la necessitat de constituir un fons d’art. Aquell mateix any, naixia el Museu de Granollers i del Vallès Oriental, amb unes trenta obres donades per aquests artistes. En el 1935, una primera exposició va permetre incorporar noves obres. Durant la Guerra Civil, la Junta de Salvaguarda del Patrimoni, una comissió creada per la Generalitat, va dipositar al museu obres procedents de col·leccions particulars i eclesiàstiques de la comarca. Acabat el conflicte bèl·lic, les que no van ser reclamades es van incorporar a la col·lecció. 

Si bé la primera seu del Museu de Granollers va ser a l’antiga presó de la ciutat, ja el 1937 va passar a la Casa Molina, on es va estar quasi trenta anys. En el 1965, i com que l’edifici amenaçava ruïna, el Museu va haver de tancar. Onze anys després, el 1976, es va inaugurar un edifici de nova planta signat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera, al solar on hi havia hagut la Unió Liberal, una entitat que havia dinamitzat la vida associativa i cultural de la ciutat i que havia estat requisada pel franquisme. Des de llavors, aquest nou edifici allotja el Museu. 

Les excavacions arqueològiques

Des dels anys quaranta, a Granollers i comarca es van anar fent excavacions arqueològiques impulsades de manera desinteressada per persones cultivades i amb una gran sensibilitat pel passat. Durant més de tres dècades, des de 1945 fins a 1980, es van recuperar els dos grans mosaics de la ciutat i nombroses eines de treball, collarets, ceràmica i elements funeraris neolítics i romans. Dipositats al Museu de Granollers, van passar a constituir la seva col·lecció d’arqueologia. No va ser fins al 1981, arran de la creació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, quan les excavacions es professionalitzen i comencen a ser sistemàtiques.

Donacions, premis i obres produïdes al Museu de Granollers

A partir dels anys cinquanta, el fons del Museu va anar creixent amb donacions i obres premiades en concursos de la ciutat. Un dels més significatius va ser el Premi Granollers de Pintura, convocat entre 1959 i 1964, i que recollia obres de l’informalisme català. Més endavant, ja el 1997 i fins a l’any 2000, hi va haver el Concurs d’Escultura. Cal destacar el certamen convocat per l’Associació d’Amics de l’Art, que, des de 1978 fins al 2003, cada any va donar una obra a la col·lecció d’art del Museu. Una col·lecció que va anar creixent amb la mateixa dinàmica expositiva de la institució, que va permetre incorporar obres d’artistes de la ciutat i del país que havien estat convidats a realitzar una exposició o, en alguns casos, a treballar a les mateixes sales del Museu.

Les adquisicions d’art contemporani

Amb la democràcia ja consolidada, la ciutat va apostar pels nous llenguatges contemporanis. El 1989, es va iniciar una política d’adquisicions d’art contemporani que ha continuat fins avui. Hi hagué un primer moment, que amb alguna interrupció es va allargar fins al 2007, en què el Museu de Granollers va treballar estretament amb un reconegut professional del món de la crítica d’art. El resultat va ser un fons específic d’art contemporani d’unes quaranta obres d’alt nivell que abracen gèneres diferents com la instal·lació, l’escultura, la fotografia, el vídeo i també la pintura. Des de llavors, la col·lecció continua creixent amb obres d’artistes de Granollers i de la comarca, i d’altres que enllacen amb les línies de discurs i de recerca que té marcades el Museu.