3a Campanya d'excavacions arqueològiques a Puiggraciós

El Museu de Granollers aposta per la recerca i la generació de coneixement com una línia fonamental en la missió de salvaguarda i difusió del patrimoni de Granollers i comarca. 

Aquest mes de setembre les excavacions arqueològiques tornen a Puiggraciós. L'arqueòleg del Museu de Granollers, Marc Guàrdia, ha tornat amb el seu equip per conèixer en profunditat la vida defensiva del món iber. El Museu de Granollers impulsa l'excavació del poblat ibèric de Puiggraciós, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Bigues i Riells del Fai i de l'Ajuntament de Figaró-Montmany. El jaciment forma part dels termes municipals de Bigues i Riells del Fai, Figaró-Montmany i l'Ametlla del Vallès.

La campanya d'enguany se centra en l'excavació del recinte defensiu descobert el 2020. Amb aquesta intervenció es pretén aprofundir en el coneixement d'aquesta part del poblat, que s'està demostrant que té un marcat caire defensiu, amb quatre estances dedicades a la protecció de l'entrada oriental del poblat. L'equip d'arqueologia té l'objectiu de recollir prou material per poder obtenir dades de tipus cronològic per marcar el moment de la construcció del poblat i definir el moment precís del seu abandonament.

Aquesta acció s'emmarca en el projecte de recerca del Museu de Granollers sobre el coneixement de l'extrem nord de la Laietània en època ibèrica. L’objectiui del projecte és ampliar el coneixement que tenim tant de la societat com de l’economia ibèrica en el marc de l’interior de la Laietània, territori que comprèn, entre d’altres, l’actual comarca del Vallès Oriental.

La descoberta de Puiggraciós

Salvador Llobet va descobrir el poblat ibèric de Puiggraciós el 1940. Les primeres excavacions, però, les va fer Leandre Villaronga a inicis dels anys 50. Aquestes primeres exploracions van identificar un possible recinte emmurallat i es va excavar el recinte del cim del turó, ara ben visible. En aquell moment es va determinar que l'ocupació ibèrica de Puiggraciós s'emmarcava entre els segles III i I aC i aquesta recerca ho haurà de confirmar.
Des d'aleshores no s'havia tornat a intervenir, de manera controlada, en el jaciment. El Museu de Granollers du a terme un projecte de recerca arqueològica anomenat «Territori de Lauro. Vertebració econòmica i territorial de la Laietània Nord en època ibèrica», que comprèn també l'excavació del poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús, i la revisió del material ibèric del fons del Museu. Un dels eixos d'aquesta recerca és l'excavació del poblat ibèric de Puiggraciós, que esperem que aporti llum per entendre millor què succeeix en aquesta àrea de la tribu dels Laietans.

Finançament

Els costos de la recerca estan participats pel Museu de Granollers i l'Ajuntament de Bigues i Riells del Fai, que també col·labora amb la intendència i l'allotjament dels arqueòlegs. Aquesta acció també compta amb una subvenció de la Generalitat, per ser un projecte de recerca quadriennal aprovat pel Departament de Cultura, i una altra subvenció gestionada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.

Què sabem fins ara?

La campanya de l'any passat, l'equip de Guàrdia va poder delimitar el sector oriental del poblat, en el que es dibuixava un recinte complex de defensa, annexat a la muralla, així com una de les portes de l'assentament ibèric.La descoberta tot just comença, primer cal una gran tasca de delimitació superficial, imprescindible per planejar les futures directrius de la recerca. Més endavant, es podran conèixer les característiques urbanes i econòmiques del poblat de Puiggraciós. Tot i així, l'equip ja suposa que el poblat hauria tingut una extensió mitjana, en comparació amb els assentaments de la zona, d'unes 1,5 hectàrees. El col·lectiu expert també pensa que Puiggraciós va tenir un paper rellevant pel que fa al control territorial del pas del Congost, via de penetració natural del Vallès a la Plana de Vic. Aquest és el pas del territori de la tribu dels Laietans al territori de la tribu dels Ausetans. Així doncs, tot indica el posicionament estratègic del poblat, ja que el cim de Puiggraciós és una talaia natural, amb un control efectiu sobre tota la plana vallesana i particularment, amb molt bona visió del Congost.