Artròpodes, centpeus, espiadimonis i llagostes de mar. Una exposició de Magda Bolumar Chertó
L'exposició aplega una selecció de xarpelleres i dibuixos de Magda Bolumar (Caldes d’Estrac, 1936) realitzats durant la dècada dels anys seixanta.
Es tracta del període de producció d’aquesta artista en què la singularitat de la seva mirada es consolida al voltant d’una manera molt precisa d’observar la naturalesa i del desig de dialogar amb la nostra vida a través d’una obra que sorgeix, com diu la mateixa artista, de l’acte d’escoltar allò que li diu un quadre.
Muntada a partir de les cinc obres de Magda Bolumar que hi ha al fons del Museu de Granollers arran de la seva participació en cinc de les sis edicions del Premi de Pintura de Granollers, celebrat entre 1959 i 1964, aquesta exposició ha estat concebuda per reflexionar sobre la deriva d’una pràctica artística molt peculiar i la transcendència de la participació d’artistes com ella en convocatòries públiques locals.
Silenciada durant massa anys per la línia editorial d’una història escrita, com tantes altres, a partir de paràmetres masclistes i sovint discriminatoris amb la dona, Magda Bolumar és una artista la vitalitat de la qual mai no deixa de sentir-se, gràcies a l’energia que recorre les fibres de la seva obra i el caràcter intemporal d’una manera de fer que és a l’origen d’una pràctica artística resistent capaç d’establir amb l’espectador relacions de complicitat sinceres i honestes.
A més de fer sentir la veu d’aquesta artista singular, la nostra exposició també vol fer valer la tasca que desenvolupen aquelles convocatòries públiques que permeten que els artistes mostrin la seva obra davant d’un públic més ampli i puguin entrar a formar part, com és el cas que ens ocupa, dels fons artístics dels nostres museus.
Per bé que no sabem què hauria passat si no hagués existit el Premi de Pintura de Granollers i si Magda Bolumar no s’hi hagués presentat, sí que sabem que, en no ser el cas, l’exposició que ens espera al darrere d’aquesta paret aplega artròpodes, centpeus, espiadimonis i llagostes de mar que, si de dia dialoguen amb un arbre, de nit somnien amb els astres i els estels.
Frederic Montornés
