IES Antoni Cumella. 4t ESO

30 d’octubre de 2014

IES Antoni Cumella

4t d'ESO

Professora: Laura Abadia

Concepte: Mite clàssic

per Clara Rebollo

Al Museu, a partir de les obres de Josep Uclés

Plantegem entre tots què són els mites i de quins temes parlen, tenen com a protagonistes les divinitats però parlen de qüestions humanes. Abans de mirar les obres d'Uclés repassem mites moderns, mites actuals entre els adolescents. Miren de trobar diferències entre mites, llegendes i ídols. Qüestionen si és gaire racional tenir-ne o no. I l'obra de l'Uclés ens planteja si podem construir una mitologia amb personatges fantàstics i símbols propis, inventats, que no tinguin res a veure amb la realitat, sino amb la nostra manera de veure el món.

Un dels dibuixos sembla satànic. El que és una litografia. El personatge que porta banyes està serrant un gat, que sagna, representa allò dolent, l'obscur. El personatge a més està treient la llengua, porta mitges i va despullat, l'actitud és provocadora, és estrany, només té un ull, porta un llaç al coll i té un altre gat al cap com enfadat. Però està com ballant, sembla content i també boig. Mira d'agafar les estrelles, que són notes musicals! entre les quals hi ha una estelada. Llegim la inscripció del gravat dedicada a les Joventuts musicals de Granollers i ampliem la interpretació de l'escena veient un músic violinista, com una gran ironia festiva dedicada a les Joventuts musicals. Perquè quan toques malament diem que sembla que estiguis matant un gat. Aventurem la iconografia dels gats com a símbol d'alguna cosa dolenta. L'escena satànica del principi ara la veiem amb molt sentit de l'humor com una metàfora de la dedicatòria, amb admiració cap els músics. Conclouen dient que el músic interpreta música catalana. Els apunts biogràfics de l'artista completarà el relat d'aquest dibuix, que cada vegada agafa més força i més continguts. Són tots convidats a visitar l'exposició monogràfica que el Museu li dedica actualment.

El dibuix del costat, sota el títol El Montseny, és més bonic d'entrada, amb colors més suaus, és com si vulgués apartar allò dolent, allunyar-se de la civilització, protegir la natura primigènia, sense humans. Però el personatge sembla sempre el mateix, porta el mateix pentinat. Aquí fa de defensor del bosc. Hi ha un equilibri fràgil, una lluita. Podria ser també com una lluita interna, però sense gaire agressivitat.

Al Museu, a partir del Cap de déu Bacus

Tractem de veure què porta al cap, el pentinat del cap podria tenir un significat que se'ns escapa. Els rínxols els reconeixem perquè els hem vist en altres escultures clàssiques. La mirada la trobem expressiva. El reconeixem com algú jove, eixerit, també pensatiu, pur. L'actitud també podria ser d'algú que està pregant. Finalment veiem que porta unes fulles al cap que recordem que són pàmpols de vinya, l'atribut de Bacus, déu del vi.

Ens ajuda la informació dels investigadors sobre la procedència del material, un marbre localitzat d'una cantera llunyana. Deixem pendent una recerca sobre la mitologia d'aquesta figura. Mirem d'associar-lo a diferents temes més enllà de la idea de festa, buscarem com relacionar aquesta història amb el concepte de la pau.