IES Lauro 2n ESO A

7 de novembre de 2014

IES Lauro

2n d’ESO A

Professora: Núria Ramon

Concepte: L'ésser viu

per Clara Rebollo

Al Museu, a partir de l'obra de Verònica Aguilera

Veiem un home en una muntanya mirant el paisatge, una persona davant d'un món molt gran que està destrossat, el paisatge et pot fer més petit. L'obra és una cap amb una esponja i un ninot. L'artista l'ha trencat, bé no ho sabem, potser l'artista l’ha trobat així. El paisatge també potser un desert. Sembla com sorra fina pel color de l'esponja. El personatge té la mà al front, mirant l'horitzó, com si estigués perdut, però també podria estar enlluernat. Definitivament està sol. Se sent sol. Aquesta sensació d'estar perdut jo la vaig tenir de petit en un supermercat. Jo també vaig tenir aquesta sensació davant d'un precipici. Al principi també sobta el material, tan simple d'aquesta obra, ens desconcerta. Si hi aprofundeixes agafa noves dimensions.

Al Museu, a partir de l'obra Moisès Villèlia

Semblen canonades per on passa l'aigua, com un mecanisme per on circular. Crec que ho ha fet un artista amb canyes de bambú, fetes a mida, el significat no el sé. Sembla que tingui mans, que estan demanant alguna cosa, que demanen aigua, al Japó utilitzen molt també aquest material.

També veig una casa destrossada. Està tot desmuntat, sense sentit. Veig un vaixell que ha estat en una turmenta i s'ha inundat i els pals han quedat així. Podria ser un instrument musical, com una flauta. A mi em semblen artèries i venes, perquè el color vermell sembla que circuli i surti brut, com en un organisme viu. És difícil de pensar que és una escultura, les que hem vist abans són d'altres materials, de pedra, de fusta, de marbre, de ferro. Aquesta obra és com un sistema en equilibri, està quiet però sembla que es mogui. Podria ser també un retrat humà?

Al Museu, a partir del retrat d'Antoni Caba

Ens està mirant a tots, et mira directament, seguis on seguis. En realitat està mirant per la finestra, està dins d'una habitació. Com al de Picasso! Buscarem a internet altres imatges a la història de l'art de dones mirant per la finestra. Ha estat posant molta estona davant del pintor mostrant la seva millor cara. És un retrat antic, com si portés el cabell curt amb una perruca. Potser fet abans de la fotografia.

És mostra una dona trista, vestida de negre, com si fes dol. Però no sabem qui és, no té nom. El fons de l'habitació no està gens clar, no ens dóna cap informació i el fa un retrat sense decoració, és molt auster. No devia estar passant una bona època en la seva vida. Ens continua rondant la idea de mort. Però no és molt curt el vestit per anar de dol? ensenya molt l'escot. Però tampoc és sexi, sembla forta de sentiments... i de músculs, físicament està forta. És com si estigués dient que tot i està de dol, no hi està d'acord, està dient alhora que està soltera. És divertit trobar aquesta ambigüitat. Si en la seva època no tenien en compte les dones, si no hi eren a la vida pública, ella aquí reafirma la seva personalitat. S'ha tallat el cabell, sembla un home. Ella mostra el que volia. Està satisfeta.