El Modernisme i les flors

Els organitzadors de la mostra ens conviden a veure com artistes i artesans van captar la bellesa del món vegetal i el van reinterpretar adaptant-lo amb les arts aplicades a la construcció. Els objectes que hi veureu pertanyen a diversos museus de la Xarxa de Museus de Locals per així demostrar com el Modernisme es va estendre més enllà del centre neuràlgic de Barcelona fins a altres municipis, on es conserven elements de caràcter arquitectònic de gran bellesa que sovint són desconeguts pel gran públic.

 

La mostra  està estructurada en quatre àmbits que ens endinsaran en el món vegetal de les arts aplicades. El primer àmbit ens explica el procés creatiu dels artistes per 'capturar' la imatge de les plantes i les flors.

 

El segon àmbit, «L’obrador, la creació de les arts de la construcció», fa un recorregut per vuit arts aplicades a l’arquitectura –ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat– i recull els diferents processos de creació que mostren com materials bàsics i senzills -el ciment, el fang, la pedra o el vidre- esdevenien art, recreant o transformant el món vegetal dins l’escenari arquitectònic. Mitjançant exemples, el visitant entendrà per què les arts aplicades, considerades menors, van arribar a ser en aquell període arts majors.

En el tercer àmbit, «L’arquitectura, el jardí urbà», s’ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable a través de les arts aplicades als edificis, amb exemples representatius com la fulla d’acant, el card de bosc, el pi, la margarida o el castanyer d’Índia. Aquesta flora la veiem representada en diferents tècniques i elements arquitectònics, perquè la natura va ser el llenguatge visual proper a tota la societat que va desplegar la idea d’art total del Modernisme. D’entre totes les plantes, predomina la rosa, considerada la reina de les flors, per la qual cosa se li dedica un espai especial relacionat amb el seu simbolisme.

L’últim àmbit, «La ciutat, la natura perduda», exposa la dificultat en la conservació de les arts aplicades a la construcció. Quan desapareix del seu espai original, que és l’arquitectura, l’art aplicada es transforma en un material en risc i habitualment desapareix. L’exposició vol també reivindicar el Modernisme local i la preservació in situ del patrimoni representatiu de les ciutats en què va tenir més adeptes. Així mateix, aquesta exposició vol apropar el visitant i convidar-lo a olorar el perfum de determinades flors, escoltar i visualitzar els processos de producció o palpar les formes de determinades reproduccions. L’objectiu és convertir la visita en una nova forma de conèixer i recordar el Modernisme i les seves flors, accessible a tothom i a través de tots els sentits.